No-llocs i ciutats globals

Algunes persones encara conceben la idea de ciutats globals com Sassen l’entenia als anys 80 o quan va escriure Una sociología de la globalización, i això fa que es generin debats al voltant de les característiques que han de complir les ciutats per adquirir aquest status. Cal tenir en compte que amb 20 o 30 anys i el desplegament de la societat xarxa, el concepte de Sassen ha evolucionat, i per això, 30 anys després d’escriure el seu conegut assaig,  la mateixa Sassen torna a abordar públicament la qüestió de les ciutats globals.

«A finals dels anys vuitanta, Sassen parlava de ciutats globals com aquells nuclis estratègics per a les finances internacionals. Al cap de trenta anys, considera que la ciutat global ja és quelcom més que un espai de concentració estratègica de poder. També ha esdevingut espai frontera per implantar una cultura globalitzada i estandarditzada sobre les economies nacionals o locals.»

Des del primer moment que vaig començar a estudiar el concepte de ciutat global, l’he associat als No-llocs de Marc Augé – espais com aeroports, parcs d’atraccions o autopistes- Espais sense identitat que es repeteixen i s’escampen confeccionant nous mapes. Tot i així, hi ha una diferència important diferència amb els No-llocs: Les ciutats globals són espais antropològics (originals) en descomposició. Territoris que es reordenen. Ciutats reprogramades. No espais que ja han nascut sense identitat.

Per altra banda Augé coincideix amb Sassen a l’hora d’assenyalar la magnitud que adopten les ciutats globals o els nous no-llocs davant dels països o Estats-nació. Les seves tesis adverteixen d’un desplaçament de poder, des del sector públic cap al privat. I alerten del paper que comencen a desenvolupar les corporacions en els processos que defineixen les identitats i dinàmiques de les ciutats globals. Però sobretot, la idea que ara vivim en un món de ciutats, no de països:

Imagino que dentro de treinta o cuarenta años algunos -yo ya no estaré aquí- verán un mundo cambiado: de hecho, en la actualidad, ya hablamos más de ciudades que de países o naciones. Incluso nos referimos a Moscú o Washington cuando en realidad estamos hablando de Estados Unidos o de Rusia. El uso de la parte por el todo ya significa algo, quiere decir que son unos de esos polos de redes.

(…)Hay que tener presente que el mundo entero se está convirtiendo en una ciudad. De hecho, ya podemos hablar del mundo-ciudad. Así como podemos hacerlo de las ciudades-mundo, aquellas grandes urbes en las que se encuentra toda la diversidad del mundo: étnica, religiosa, de orígenes, etcétera. Pero al mismo tiempo se produce esta evolución del mundo que se convierte en ciudad o, si usted quiere, en espacio urbanizado, con el crecimiento del tejido urbano concentrado en torno a los ríos, a las costas. Es evidente que esta ciudad extensa no es la misma que las ciudades históricas.

Entrevista con Marc Augé

Una de les qüestions que em plantejo en relació al futur d’aquestes ciutats globals o espais representatius de la nova identitat global (no-llocs) és el pes que poden arribar a adquirir les corporacions en polítiques d’immigració, per exemple. La immigració és un element també destacat quan es parla de ciutats globlas. Sí tal i com adverteixen Sassen i Augé hi ha un desplaçament de poder del sector públic cap al privat, imagino una distopia on siguin les multinacionals les que regulin les normes de residència i permís de treball en aquestes ciutats globals. Una distopia que es tradueix en una pèrdua de drets civils. Ciutats globals poblades per nous ciutadans: treballadors i nòmades de corporacions.