Sempre m’han cridat l’atenció els espais abandonats: Parcs d’atraccions (alguns dels quals he pogut visitar) ciutats futuristes, colònies fantasmes (la ítaca de Grey Filastine – postworld industries), hotels, càmpings, estacions d’esquí… A internet he trobat una comunitat subterrania (mai més be dit) dedicada a l’exploració urbana (urban exploration). Autèntics fanàtics que atravessen el món per arribar als seus objectius: Sovint escenaris desoladors per fotografiar-los, filmar-los, mapejar-los, enregistrar-ne el so. I al cap i a la fi, per poder-hi viure la seva pròpia fantasia. La intensitat d’aquests indrets els converteix en localitzacions perfectes on fer divagar personatges inquietants atrapats en una distopia./ Un dels referents en la creació multiplaforma del moment, Lance Weiler, també s’ha deixat seduir per la màgia de l’oblit i proposa un viatge delirant a l’antiga Ioguslavia. Només és una referència al seu bloc, però de ben segur que es podria convertir en l’escenari de la seva propera pandemia.
1 thought on “Deliris de l’antiga Ioguslavia”