2014. En transición

Después de un fugaz viaje a Europa durante las navidades, ya de vuelta en Argentina, me preparo para arrancar un nuevo curso-año, cargado de motivaciones y proyectos de lo más esperanzadores. Una nueva aventura completamente dedicada a la educación y el aprendizaje, desde el convencimiento más profundo que los chicos deben liderar el cambio, y las TICs son las herramientas para escalarlo.

Queda claro que va a ser un año de transición, al menos para mi y para mis contextos.

Por un lado, otro año de UOC y universidades, instituciones formales. Y por el otro, experimentación y consolidación de prácticas transformadoras, disruptivas en cierto punto, que contribuyen a un cambio de paradigma.

Se puede decir que estoy, por un lado pulsando lo nuevo, y por el otro analizando este pulso desde el conocimiento tradicional. En transición, tejiendo redes de colaboración entre lo viejo y lo nuevo. Preparando, junto a los chicos, nuestra visión de futuro.

Continue reading

[DHARMA] Mashup de herramientas libres para un Entorno Virtual de Aprendizaje. Presentación

Primer post de una serie que tiene como objetivo documentar la concepción y desarrollo de un entorno de e-learning pensado desde la lógica de la educación no-formal o libre para el aprendizaje en comunidad. Un mashup de herramientas  open source que estimule el autoaprendizaje y permita aprender por proyectos bajo los contextos de cada comunidad. Creo para archivar todos los posts la categoría DHARMA, ya que el laboratorio de la UTN (Mendoza) tiene la generosidad de ser cómplice en este viaje inspirador.

Después de una primera serie de posts sobre e-aprendizaje me propongo acotar mi búsqueda y trabajar para definir, justificar y diseñar una herramienta que pueda responder a las necesidades de una comunidad tipo para transferir de manera exitosa conocimiento y empoderar a sus miembros.

Continue reading

GuerrillaDrone, DroneCoria, Flone y Augmented Airspace. Lot Amorós @ Dorkbot Barcelona

GuerrillaDrone aims to explore new uses of the air as a medium of expression, to anticipate the questions that modern society will face in the decades to come: the presence of robots in public spaces and in the public air space. The citizens’ control is becoming an urgent priority for governments and states, the drone’s qualitative leap in contrast to the conventional surveillance camera is its mobility: you don’t know if you’re being watched. This strategy reaches its peak when using technology for complete control, everywhere and all the time of the civil society.

En més d’una ocasió he fet referència als tallers i experiments del Raval, aquest cop m’hi sento obligat encara que es desplacin a la perifèria. El taller de Lot Amorós, organitzat per Dorkbot Barcelona, suposa per mi una revisió d’un concepte relacionat amb les noves narratives que em van descobrir Telenoika ja fa 9 anys: els videotacs, una forma d’intervenció urbana a través de l’experimentació audiovisual (que en el seu cas va evolucionar cap el mapping).

Però sobretot, aquest taller,  suposa una forma amigable d’acostar-me els drons. Un context familiar a través del qual analitzar aquests avions no tripulats que estan causant tant rebombori: drons activistes per a fer intervencions urbanes i projectar missatges subversius, un sistema cibernètic per sembrar llavors  a través de drons o Flone, la interface per fer que els smartphones puguin volar.

Continue reading

Permacultura com a tecnologia

Després d’haver estat tontejant durant mesos amb la bioconstrucció, finalment començaré un seminari de permacultura i disseny sostenible. Una aproximació a una tecnologia per a construir ambients autosostenibles, resilients i en armonia amb l’entorn (per optimitzar-ne els recurssos) on entre d’altres abordarem aspectes com sistemes productius autosuficients, ús sostenible de l’aigua, arquitectura orgànica i construcció natural, o tecnologies apropiades.

Permacultura com a sinònim d’autosuficiència i sostenibilitat. Arribats en aquest punt, m’agradaria afegir que tot i que la majoria de discursos provinents del camp de la permacultura parteixen de plantejaments decrecionistes – o fins i tot indigenistes en alguns casos- no crec que projectar sistemes sustentables hagi d’estar renyit amb la innovació ni l’abundància -ni per descomptat amb la tecnologia- ja que trobem exemples de hacks rurals com OSE o Engineering for Change que han demostrat que els ambients rurals poden convertir-se en laboratoris més que interessants per a les comunitats resilients.
Continue reading

Docents en línia, com a creadors de videojocs

A la pregunta Quines accions cal que realitzin els docents en línia per promoure l’aprenentatge col.laboratiu? m’ha vingut la imatge del docent en línia com a creadors de videojocs, o experiències transmedia. Com a dissenyador d’un context comú -amb múltiples dimensions- on els diferents aprenents-jugadors puguin participar,interactuar i experimentar, generant coneixement i connectant-se amb altres xarxes. Aprenentatge col·laboratiu més enllà de Google docs.

Així doncs, i partint de la premisa que la interacció és la base de l’aprenentatge -i que aquest és un fenòmen social- el rol de qualsevol docent passa pel de mediador/arquitecte, responsable d’organitzar aquesta interacció – o almenys proposar matrius estructurals- especialment quan es tracta d’aprenentatge en línia. Garrison i Anderson (2005) parlen de la necessitat d’una presència social que ajudi a crear un clima de confiança i comoditat a través d’una comunicació afectiva, oberta i cohesiva. Per tant, les habilitats comunicatives del docent en línia són bàsiques per a poder treballar col·laborativament de manera efectiva. Si la comunicació no funciona, el procés col·laboratiu tampoc.

Continue reading