A través d’un article de Público descobria la figura de Julien Coupat, el líder del comité invisible i autor de «La insurreción que viene (PDF)», el mateix dia que m’arribava -via mail- una informació també relacionada amb el neoruralisme.
KOZZAK
Mentre em fixava en els aldarulls postcolonials d’Austràlia, al Senegal moviments de protesta denunciàven el Govern del cada vegada més qüestionat Abdoulaye Wade, que tal i com han advertit algunes fonts està preparant la seva reelecció de manera fraudulenta.
Fa temps que treballo en diferents projectes, alguns a poc a poc van creixent i ampliant-se, d’altres han estat un bon temps a la nevera fins que després de replantejar-los ara han trobat un nou punt de partida (que encara no es reflexa en la maqueta). També estic preparant un taller de nous formats audiovisuals i vídeo per internet, on em fa molta il·lusió participar, serà el 25 de febrer al Segon Congrès de comunicació ambiental que es celebrarà a la Casa de Cultura de Girona (fruit d’una nova col·laboració). Aquest 2012 també comencen noves aventures amb diferents amics, a qui assessoraré en alguns projectes. Es presenten noves perspectives. I sembla que moltes coses per fer.
Llegir entrada completa
Revisava les notes sobre els aborígens australians i la seva situació actual, per ampliar-les, i em fixava en el concepte terra nulllus (terra de ningú) que s’utilitzava en l’època colonial. Una justificació per reclamar els territoris de les colònies als pobles indígenes o ab-origene, i ocupar-los legalment, ja que no pertanyíen a cap altre país. L’estat nació s’imposava com a unitat de mesura (per damunt de les comunitats reals).
Un article de la Doctora Marcela Alejandra, investigadora de l’institut de ciències antropològiques de la Universitat de Buenos Aires (UBA), s’aproxima des de fora – no des de la nostra perspectiva de natius digitals – a l’impacte que tenen les noves tecnologies sobre les relacions socials, i com aquestes afecten als valors tradicionals, que entren en tensió amb els nous valors que emanen de la societat xarxa:
Las nuevas características entorno a la conformación de las redes sociales virtuales ponen en cuestión la función escolar, familiar y social «real».
Jeffrey S.Juris en el capítol Els moviments socials en xarxa: Moviments globals per una justítica global - La Sociedad Red, Castells - analitza les dinàmiques de xarxes del que anomena moviments per la justicia social (moviment antiglobalització amb el detonant de Seattle -1999), Juris els defineix com els moviments que «construeixen una globalització alternativa des de baix». Moviments que utilitzen les xarxes com a infraestructura tecnològica, organitzativa, i també com a model polític. Finalment, l’autor apunta que amb les noves tecnologies neixen noves identitats transnacionals que conformen una contracultura global.
El sociòleg nord americà Keith N. Hampton explica al capítol La sociabilidad en red, dentro y fuera de la web - La Sociedad Red, Castells – que el desevolupament d’internet, la digitalització i l’aparició de xarxes socials han fet reprendre antics debats sobre el concepte històric de comunitat: Què és una comunitat i quines són les seves propietats? També es preocupa per l’impacte que internet ha tingut sobre les relacions socials i com n’ha configurat la seva nova naturalesa. En aquest sentit, Hampton afegeix que l’estat de la qüestió és analitzar si amb internet la comunitat «s’ha perdut» o si per contra aquesta ha «renascut completament online».
Tal i com he expressat anteriorment, no considero que les reivindicacions dels indignats (15M, 15O, Occupy NY) sobretot els moviments espanyols, que són els que més he analitzat - A ells i als seus documents de mínims – puguin considerar-se transnacionals. Per què? Doncs, perquè les seves reivindicacions estan dirigides a l’Estat, i per tant comporten una acceptació i reconeixement de l’Estat-nació com a forma d’organització.
Un dels altres elements de discussió que hem abordat darrerament a la UOC és el que Arsenault i Castells anomenen Global Media, un terme utilitzat per a decriure les grans corporacions multimèdia o els oligopolis de magnants com Rupert Murdoch o el mateix Berlusconni, els últims ciutadans Kane. Queda clara, un cop més, l’esquisofrènia entre allò públic i allò privat (Saskia i Castells), la Societat xarxa genera cada vegada més estadis de convergència o entorns on es creuen el que fins ara distingiem entre administracions i corporacions. I això també repercuteix en l’arquitectura del mapa de comunicacions.