Juego de luz

Lux ludere, Thougs about natural intelligence. Un títol si més no provocador per tractar-se del bloc d’un doctor en Intel·ligència Artificial. I és que finalment, després d’estar conversant i divagant sobre la co-creació de coneixement a la xarxa i el possible desenvolupament d’una eina per facilitar aquesta dinàmica (co-crear), vam decidir que el millor sería començar a fer recerca per documentar els diferents antecedents (que no són pocs). El Facu es va obrir un bloc i vam habilitar un Semantic Scuttle, on poder compartir enllaços.

Partim d’un parell d’idees. Una, un mash-up d’eines Open Source que pugui actuar com a Entorn Virtual d’Aprenentatge (en base el que un nosaltres col·lectiu entengui com a aprenentatge). L’altre una eina de co-creació pels laboratoris d’investigació universitaris, destinada clarament a un entorn acadèmic. Es podria dir que una estaria destinada a subvertir el sistema educatiu. M’entre que l’altre busca reciclar-lo i actualitzar-lo.

Dilemes d’aquesta transició entre un paradigma educatiu propi de la societat industrial i els nous paradigmes motivats per les xarxes. Em toca posar-me les piles i abordar a fons conceptes com el de Social Computing.

Permacultura com a tecnologia

Després d’haver estat tontejant durant mesos amb la bioconstrucció, finalment començaré un seminari de permacultura i disseny sostenible. Una aproximació a una tecnologia per a construir ambients autosostenibles, resilients i en armonia amb l’entorn (per optimitzar-ne els recurssos) on entre d’altres abordarem aspectes com sistemes productius autosuficients, ús sostenible de l’aigua, arquitectura orgànica i construcció natural, o tecnologies apropiades.

Permacultura com a sinònim d’autosuficiència i sostenibilitat. Arribats en aquest punt, m’agradaria afegir que tot i que la majoria de discursos provinents del camp de la permacultura parteixen de plantejaments decrecionistes – o fins i tot indigenistes en alguns casos- no crec que projectar sistemes sustentables hagi d’estar renyit amb la innovació ni l’abundància -ni per descomptat amb la tecnologia- ja que trobem exemples de hacks rurals com OSE o Engineering for Change que han demostrat que els ambients rurals poden convertir-se en laboratoris més que interessants per a les comunitats resilients.
Continue reading