Emprenedoria V.S Innovació

Avui té lloc a Girona la III Edició del Fòrum Impulsa, organitzat per la Fundació Príncep de Girona… Un acte elitista que sota el paraigua de l’innovació reuneix talent jove, per estimular l’emprenedoria.

Fa molt de temps que la paraula emprenedoria s’ha devaluat (no l’artesanal), o si més no ha perdut força – en banalitzar-se mediatitzar-se- però sobretot s’ha demostrat que emprenedoria no forçosament va lligada a innovació ( i encara menys a la innovació disruptiva).

I és que sóc crític amb aquest esdeveniment per diferents motius, primer perquè l’acte posa l’accent en el talent jove, però està organitzat per institucions que són de tot menys joves, més aviat són grans poders tradicionals com La Casa Reial o  La Caixa. A més a més, tot i veure alguns ponents interessants com David Richer de Worldreader (ex microsoft….), en cap de les 3 edicions s’ha donat protagonisme a projectes basats en el software lliure o el procomú, s’ha premiat projectes de cloudcomputing com eyeOS enlloc del Wikispead… Suposo que són maneres diferents d’entendre la vida…  Tecnologia per perpetuar el poder enlloc de subvertir-lo.

El que realment em dol, però, és veure com un cop més es redueix el poder transformador de la tecnologia, els joves amb talent presenten bàsicament aplicacions per a mòbils o start up’s, que està molt bé (per ells que en són els beneficiaris), però no comporten cap millora per a la comunitat, no són projectes amb dimensió social, encara que es programin annexos solidàris i cohesionadors.

Per això, més que mai, veig clarament el que apuntàven a Las Índias, en els debats sobre l’escola d’economia del compartir i teoria del comunal, quan deien el tema es salir del poder constrictor del H (índex H):

Lo revolucionario es impulsar la base intectual y de investigación pasando por delante, campo a campo, de la investigación universitaria. Ahí el motor y el atractivo fundamental ha de ser la ética hacker en su materialización en el trabajo científico partiendo, por ejemplo en Economía, de la libertad para recuperar de relatos alternativos. El medio: competir de un modo efectivo e inmisericorde por los investigadores con talento y pasión.

Promocioneu el que prohibiu



Cuando las tropas norteamericanas entraron en Túnez en la primavera de 1943 durante la II Guerra Mundial, Campaña del Norte de África, vieron por primera vez el grafiti: Kilroy Was Here (Kilroy estuvo aquí). Tanto en sus avances por Italia como por Francia y finalmente Alemania volvieron a encontrar una y otra vez este grafiti. Nunca se supo nada sobre el autor, se cree que pertenecía a una unidad de Ohio. Wikipedia.

 

El debat etern: el graffiti és art o vandalisme? O el que caldria preguntar, es pot desvincular la pràctica del graffiti dels seus orígens? Llanço aquesta pregunta perquè torno a veure com alguns ajuntaments promocionen activitats (puntuals), que normalment estan prohibides a les ordenances muniipals. El cas més exagerat que recordo era a Barcelona, amb els skaters del MACBA,  quan l’Ajuntament feia publicitat per promocionar la ciutat amb la imatge de joves patinant pel centre, i a l’hora de la veritat multàven als veïns que ho feien. Tot si val per la promoció turística….

En aquest cas i a Girona,  apareix un festival de sota les pedres (perdò, un projecte de creació i innovació artística i cultural) que portarà a la ciutat a Boris Hoppeck i altres destacats artistes d’street art:

L’Art Urbà ocuparà una part de Girona per transformar-la, donar-li color i, sobretot, sorprendre. Des de principis de juliol es podrà veure com treballen (en diversos formats i llocs de la ciutat) els artistes convocats en aquesta primera edició. Artistes internacionals de primer nivell que han treballat en els espais més concorreguts de les principals ciutats occidentals com Londres, París, Nova York, Los Angeles o Berlín, mostraran els seus treballs, sempre influïts pel context on es representen, i deixaran una empremta permanent en Girona.

El primer que em xoca és que  tot i haver-hi un ampli moviment de graffiti a la ciutat no s’ha convidat a cap artista local a participar en aquest festival (sí, als que han pagat unes quantes multes per haver fet pintades…), i després penso, si CiU va anunciar que «no hi haurà relaxament» amb la persecussió de vàndals que facin pintades, és coherent utilitzat l’street art per vengre Girona com una capital graffitera o és un fake?

Algunes persones d’aquest món són força contundents en subratllar que el graffiti és una acció il·legal. I la resta només simulacres…

¿Consideras al graffiti vandalismo?
-(El Tono). Claro que sí, si no, no es graffiti. Hacer un graffiti es imponerse a los demás en la vía pública con un proceso ilegal, es vandalismo. Luego cada uno debe medirlo.
-(Terra). Arte no es solamente, por supuesto. O sea, va implicado el vandalismo, si no, no sería graffiti. Es que una cosa te lleva a la otra.
-(Soda). No me gusta la palabra vandalismo porque los que van de vandálicos o de vándalos no lo suelen ser. Prefiero decir que el graffiti es makarreo o camorra italiana, pero sí, el graffiti es libertad, es lo que quieras hacer.
-(Lama). Yo pienso que el graffiti es el lado más artístico del vandalismo o el lado más vandálico del arte, pero no me preocupa donde se encasille o como quieran llamarlo, porque para mí es mi forma de vida y no se puede etiquetar con otra palabra que no sea graffiti..

Igual de contundents es mostren a l’hora de parlar de momentazos action painting i els «graffitis» en galeries:

¿Qué opinas del graffiti en galerías?
-(Moze). Deja de ser verdadero graffiti, pero sigue siendo la obra de un escritor de graffiti. El verdadero graffiti está en la calle. Pero a quien le importa eso, me encantaría ganarme la vida haciendo graffiti de galería.
-(Kaos). Es graffiti también, supongo que cuando te vas haciendo mayor y quieres dejar de buscarte lios y ganarte las lentejas pues acabas así.
-(Soda). Que cada uno haga lo que quiera, pero eso es arte de galería a spray, no lo veo ni bien ni mal, si hubiera más galerías de éstas el graffiti se difundiría más.
-(El Tono). Para mí un graffiti no tiene nada que hacer en una galería, ya no es un graffiti… Sin embargo la evolución del trabajo de un grafitero puede perfectamente ser expuesta en galerías, es una evolución lógica, algunos acaban grafistas otros artistas. Es el mejor sueño, vivir de sus pinturas.

 

Fins hi tot Basquiat, una de les grans referències d’aquest gènere va deixar escrit abans de morir que ell no feia graffiti, tot i pintar parets: «El meu treball no té res a veure amb els graffiti. Parteix de la pintura. Jo sempre he pintat».

 


Potser a Girona caldria començar a deixar clar que no som tant ingenus, i que és injust que les parets només les puguin pintar els de fora, amb el recolzament de grans marques i mitjans. I és que no defenso segons què, però l’obsessió per atraure turisme comença a marcar privilegis entre veïns i turistes, fins i tot en els usos de l’espai públic.

Vuelva usted… con Windows!

Fa uns dies vaig poder presentar telemàticament la declaració de la renta 2011, des de casa i amb Ubuntu. He tingut alguns problemes amb el java, que finalment he pogut solucionar, i que m’han mostrat un debat, que pel que he vist – i si he entés bé – fa temps que és present a al xarxa: Amb les versions d’OpenJKD l’Agència Tributària no permet efectuar l’enviament de la renta, necessites instal·lar java. O com em van dir els tècnics «la libre no, la otra»

També he vist que com a mínim des del 2006 es pot fer la declaració amb GNU/Linux. Almenys em va consolar veure que no es que jo fos un inepte, ja que hi ha molts missatges d‘altres usuaris que també tenien problemes  i que conclouen:

Lo de siempre… tratar con la administración es un suplicio. Tratar con
la administración telemáticamente es una odisea, y tratar con la
administración telemáticamente con linux es como luchar contra los
espartanos de 300 (o lo que es lo mismo, toparse con un muro)

 

Recordava com la implementació de l’e-administració a Espanya va estar clarament marcada per les corporacions i l’amenaça que pot amagar-se sota les ciutats intel·ligents. A poc a poc es van notant les conseqüències…

 

 

 

 

Frederic Pujulà kaj Vallès, la viro artefarita

A través de la llista de correu de la Societat Catalana de Ciència Ficció descobreixo la figura de Frederic Pujulà, l’autor a qui s’atribueix  la primera novel·la de ciència ficció escrita en llengua catalana, Homes artificials (1912). Pujulà, però no només va ser pioner en la literatura, ja que és considerat un dels introductors i màxim difusor de l’esperanto a Catalunya. Una figura rellevant que la història ha arraconat i que val la pena recuperar per fer referència a un passat alternatiu, que alguns van intentar convertir en present, parlant del futur.

Continue reading

Una revolució educativa?

«El que aquest planeta necessita no són pas més inconscients, il·lusos, ben alimentats i ben domesticats usuaris de Facebook, ni autocomplaents tuitaires, ni acrítics tecnòfils conversos als gadgets de la poma, sinó legions de competents literats digitals que puguin estar a l’alçada de les difícils circumstàncies que presumiblement se’ns vénen a sobre»

Reptes i necessitats de l’educació actual. (Sergi Jordà) CCCB LAB