Sobre l’Ethos i la virtualitat

¿En qué condiciones podemos decir «nosotros» justamente? ¿Y qué es lo que ese «nosotros» puede enunciar legítimamente como colectivo, sin usurpación ni reducción de variedad? ¿Qué se pierde diciendo «nosotros»? Cuando los participantes en una manifestación gritan todos las mismas consignas, están constituyendo efectivamente una concertación colectiva de enunciado. Pero pagan esta posibilidad con un alto precio: las proposiciones comunes son escasas y muy sencillas; enmascaran las divergencias y no integran las diferencias que singularizan a las personas.

Pierre Levy, Inteligencia Colectiva

Algunes de les qüestions que Levy  es formula en aquest paràgraf marquen gran part de les aproximacions a les comunitats virtuals des d’una perspectiva ciberantropològia o de l’etnografia virtual.  I és que quan ens proposem analitzar comunitats (en aquest cas amb presència a la xarxa) el primer que cal preguntar-se és : Què és una comunitat i qui o què la conforma?

Continue reading

Privacitat, tecnologia i escola

«És evident que l’escola és un gran camp de batalla», deia en Bruno fa temps alertant de la vulnerabilitat de les connexions que utlitzen els alumnes en alguns dels centres educatius. També és evident que a Catalunya els desplegament dels programes de digitalització a les aules no ha estat paradigmàtic. No hi ha hagut un aprofitament dels recursos tecnològics, i s’ha acabat apostant per l’ús de programari privatiu a través de convenis amb corporacions. S’ha donat arguments als qui veuen l’exhaltació de les propietats de les noves tecnologies com una campanya de màrketing.

Continue reading

Les hipèrboles virtuals de Woolgar

En una primera aproximació acadèmica a la virtualitat, a través de les lectures sobre etnografia virtual de Steve Woolgar i Christie Hine, considero rellevant subratllar el concens que sembla haver-hi entre els autors en mostrar cert escepticisme davant les «possiblitats» de les noves tecnologies, ja que destaquen que s’ha sobredimensionat o ciberbolitzat les possibilitats que ofereix la virtualitat, Woolgar ens parla de cibèrboles i de conjuccions de futur immediat per defensar que ens trobem en un estadi de transició cap a la virtualitat, encara no culminada. Un estadi que m’ha recordar la convergència de Jenkins per descriure les relacions entre mitjans i tecnologies en l’era de la digitalització. Una constatació que la societat «cibersocietat» encara està incompleta i cal que superi reptes per poder-se acabar de desplegar. (Aquesta constatació és compartida per altres autors com Castells).

Continue reading