Socialització en «entorns hipertextuals»: Una mirada des de fora la comunitat

Un article de la Doctora Marcela Alejandra, investigadora de l’institut de ciències antropològiques de la Universitat de Buenos Aires (UBA), s’aproxima des de fora – no des de la nostra perspectiva de natius digitals – a l’impacte que tenen les noves tecnologies sobre les relacions socials, i com aquestes afecten als valors tradicionals, que entren en tensió amb els nous valors que emanen de la societat xarxa:

Las nuevas características entorno a la conformación de las redes sociales virtuales ponen en cuestión la función escolar, familiar y social «real».

Continue reading

El relat dels aborígens i la mitopoiesis

Finalment he començat a llegir Los Trazos de la canción de Bruce Chatwin, una gran recomanació de l’Aleix. Una novel·la, que tal i com explica, transmet la necessitat vital que Chatwin tenia de viatjar (és perfecta per llegir lluny de casa, inspiradora). Un gran assaig sobre el nomadisme.

Més enllà, una de les coses que m’ha cridat l’atenció és la importància que els aborigens autralians donaven al relat, a les cançons. La importància d’explicar les coses perquè passéssin. De la paraula creadora:

Se pensaba que al cantar su camino por el territorio, cada antepasado había dejado un rastro de «cél·lulas de vida» o «hijos espirituales» a lo largo de su sucesión de pisadas. (…) Se suponía que la canción descansaba sobre el terreno formando una cadena ininterrumpida de dísticos: un dístico por cada par de pisadas del antepasado, y formado , cada uno, por los nombres que él «sembrara al caminar».

Els seus mites deien que sinó cantaves el territori, no existia. La força del relat. Com en altres tribus nómades.

Elefantenfriedhof

Diuen que els orígens de «l’illa negra» de Fuerteventura es remonten a l’arrel bereber dels maxos (aborígens de Fuerteventura), també coneguts com a guanches. Actualment però, la tribu predominant a l’illa són els teutons.

Uns dies de surf a La Pared m’han portat a redescubrir «la grandesa» del poble germànic. I és que tal i com expliquen alguns autòctons de l’illa: «Duran l’hivern sembla un cementiri d’elefants, els alemanys jubilats venen aquí per prescripció mèdica. Hi tenen segones residències, arriben a l’octubre i s’hi estan fins Setmana Santa. Despés arriba el turisme massiu».

Però més enllà de les parelles de jubilats que hi estiuegen, hi ha molts alemanys que s’hi han traslladat i fins hi tot hi han obert els seus negocis. Immobiliàries, mini markets, bars i restaurants. Una xarxa de comerços enfocada als seus compatriotes, ja que en molts d’aquests locals només parlen alemany. Ningú s’ha pres la molèstia d’aprendre a parlar espanyol. Per què? Doncs, perquè no ho necessiten.

El sufcamp on vaig estar, el Waveguru, em va recodar el Yaam de Berlin, però també el Sukuta camping de Gàmbia, també regentat per una parella d’alemanys.

Per una banda destaquen les habilitats i creativitat de molts d’aquests emprenedors undegrounds, que admiro i comparteixo. Però per altra, es manté la idea d’imperi i colònies, encara que ara sigui en forma d’oferta turística.

Sobre la justícia global de Juris

Jeffrey S.Juris en el capítol Els moviments socials en xarxa: Moviments globals per una justítica global – La Sociedad Red, Castells –  analitza les dinàmiques de xarxes del que anomena moviments per la justicia social (moviment antiglobalització amb el detonant de Seattle -1999), Juris els  defineix com els moviments que «construeixen una globalització alternativa des de baix». Moviments que utilitzen les xarxes com a infraestructura tecnològica, organitzativa, i  també com a model polític. Finalment, l’autor  apunta que amb les noves tecnologies neixen noves identitats transnacionals que conformen una contracultura global.

Continue reading

Sociabilitat i xarxes socials: Superant les llengues impreses de Benedic Anderson

El sociòleg nord americà Keith N. Hampton explica al capítol  La sociabilidad en red, dentro y fuera de la web – La Sociedad Red, Castells – que el desevolupament d’internet, la digitalització i l’aparició de xarxes socials han fet reprendre antics debats sobre el concepte històric de comunitat: Què és una comunitat i quines són les seves propietats? També es preocupa per l’impacte que internet ha tingut sobre  les relacions socials i com n’ha configurat la seva nova naturalesa. En aquest sentit, Hampton afegeix que l’estat de la qüestió és analitzar si amb internet  la comunitat «s’ha perdut» o si per contra aquesta ha «renascut completament online».

Continue reading