Gavras i les trinxeres dialèctiques

És evident que Born Free de Romain Gavras i M.I.A no deixa indiferent. Molta gent coicideix, però, que el videoclip de Justice, Stress (homenatge al Come to Daddy de Cunningham), és encara més impactant. Estirant del fil he descobert que Gavras ha rodat una película amb Vincent Cassel que justament es diu: Notre jour viendra. Us sona no? M’ha costat aconseguir-la però finalment la tinc. Espero poder-la veure ben aviat, perquè segur que allà s’hi amaguen moltes respostes sobre aquest univers narratiu tant inquietant.

Envisioning (put any word here)

Ens els processos d’investigació i observació de la creació audiovisual hi ha conceptes que adquireixen complexitat com creativitat o reticularitat. Per això alguns autors com Erkki Pehkonen (en el cas de la creativitat) reivindiquen metodologies orientades a la resolució de conflictes com a aproximació./La digitalització ha fomentat el pensament en xarxa i ara ja podem trobar algunes eines interessants per mapejar idees./ Envisioning technology es un work in progress de Michael Zappa, una referència visual per especular sobre el futur de la tecnologia i estimular el debat: La visualització del pensament en xarxa./Csiksentmihalyi amb El fluir y la psicología del descubrimiento y la invención serveix de pont per passar del mapa de Zappa als mapes artístics de Burak Arikan: «La actividad creativa se convierte en autotélica. Cuando la mayoría de estas circunstancias están presentes, comenzamos a disfrutar de lo que produce tal experiencia, sea lo que sea. Puedo tener miedo a usar un ordenador, y aprender a hacerlo sólo porque mi trabajo depende de ello. Pero a medida que mis destrezas aumentan, y me doy cuenta de lo que el ordenador me permite hacer, también puedo comenzar a disfrutar del uso del ordenador por sí mismo. En este punto la actividad se convierte en autotélica, palabra griega que denota algo que es un fin en sí mismo. Algunas actividades tales como el arte, la música y los deportes son habitualmente autotélicas: no hay razón para hacerlas salvo sentir la experiencia que proporcionan». M. Csiksentmihalyi (1998) Activitat autotèlica o Ètica hacker?

La Haine 2.0

«Esta es la historia de una sociedad que se hunde y que mientras se va hundiendo no para de decirse: Hasta ahora todo va bien, hasta ahora todo va bien, hasta ahora todo va bien… Lo importante pero no es la caída, sino el aterrizaje». El Odio (1995). / Últimament estan agafant força els arguments que senyalen la xarxa amb por, que diuen que és l’entorn propici per fomentar l’odi  (les webs de l’odi). Algunes fins hi tot parlen de la necessitat d’una llibertat controlada des de les seves tribunes: «Internet goza de la idea generalizada de que es el imperio de la libertad, olvidando lo que sabemos desde hace más de dos mil años: que la libertad, sin control, es puro libertinaje». /Aquests arguments provenen d’alguns dels estandards opinatius dels mass media, especialment dels que han rebut pals, i fins i tot atacs directes, per les seves tesis o arguments. / Genís Roca, convidat expressament a una tertúlia de ràdio per parlar sobre la relació entre moviments socials i formes d’organització a la xarxa, intentava explicar que: «Quan ets només observador del fenòmen digital pot semblar-te pervers. Només quan no hi participes»./ No defenso els espais que inciten a l’odi, evidentment. Però dir que «internet és un espai on es fomena l’odi i tothom s’empara en l’anonimat» no és ni ser honest, ni tampoc proposar una bona definició. Potser cal plantejar-se què genera l’odi realment (Ignorància > Por > Odi).  Aquest líders d’opinió només estan a un pas «d’odiar» internet. I és que la reconversió d’una estructura descentralitzada a una de distribuída potser fa que els Gossos Cervers es sentin amenaçats pel poder de les xarxes: «Los bloggers representan lo contrario del periodista. Como los hackers de Himanen, rara vez se especializan, escriben por igual sobre los avatares de su vida personal que sobre temas de actualidad internacional o local. El autor es a veces fuente directa, muchas veces analista de otros bloggers y fuentes y casi siempre seleccionador de terceras fuentes para sus lectores. En los blogs, la vida personal del autor no está separada de la información  general y la opinión (De Ugarte)./ No nego que hi hagi «alcantarillas terriblemente tóxicas» com les que assenyalen alguns (tots les coneixem), però aquestes no solen trobar-se en la blogsfera (Principis de netiqueta) sinó en els perfils de les xarxes socials (els mitjans es converteixen en víctimes d’ells mateixos)./ Em sembla irònic que algú posi com a paradigma relacional una tertúlia en petit comité en una presentació literària i la contraposi amb la relació en xarxa: «dijimos en voz alta lo que pensábamos y sentíamos, sin esconder nuestra identidad y sin insultar, despreciar o reducir el otro a un monstruo o un tonto. Nos escuchamos y aprendimos». Què es pensen que fem aquí la gran majoria?

Hackern und Häcksen

Cap de setmana intens. Natura i tecnologia, amics i nous col·laboradors. Cares que a partir d’ara ja no seran noves. De les llistes de correu a les cerveses en grup. Començar un projecte compartit sempre és enriquidor i més quan hi ha referents i aliats. Expectació i molta feina. A Berlin un cop més hi havia grans referències: Der Chaos Computer Club ist in regionalen Vereinen organisiert und diese leben von den Hackern und Häcksen vor Ort, vom Drang herauszufinden, wie Dinge funktionieren, vom Willen, nicht nur am Rechner zu konsumieren, sondern Kunst und Schönheit zu schaffen und sich und andere in freien Netzen zu informieren.