Gesamtkunstwerk: El hype de Wagner

Gesamtkunstwerk era el terme que feia servir Wagner per referir-se a l’obra-d’art-total o universal. Un terme que va sorgir el segle XIX com una crítica a les òperes que s’estaven fent en aquell moment, ja que el compositor alemany considerava que només es centrava l’atenció en la música, quan en realitat l’espectacle disposava una combinació de diferents estímuls: il·luminació, efectes sonors, la posició dels seients, la interpretació, el vestuari…

Continue reading

I love P2P: Piratas, prestigio y escasez

Vodo es un proyecto de Channel Four, el Arts Council británico, el fondo Emerald y la British Documentary Film Foundation, además de estar asociado con BitTorrent Inc (una especie de co-brading agreement ). Un proyecto de comisariado digital, una comunidad con información seleccionada, dónde el consumo y explotación del producto se realiza mediantes el uso de las redes P2P. Otra vez. Una concepción en la distribució, y promoción de cine indie, que pretende adaptarse a la exuberancia y reconoce la devaluación de los contenidos. Entiende las nuevas reglas del juego.

Continue reading

#oportunitatperduda

Xarxes socials, és el (clixé) concepte més repetit en els mitjans per explicar que la gent surt al carrer per protestar. Tant o més que «indignats» i òbviament molt més que els arguments en què molta gent està treballant per defensar la seva lluita. La intencionalitat, és clara,  ja que si el centre d’atenció són Facebook i Twitter, ells poden ser presents entre l’audiència. Ser un més. Piular. Perquè ara l’audiència és participativa (i una cosa és la interacció en una comunitat i l’altra que et facin la feina). L’obsessió per aconseguir pàgines vistes, vendre més impressions o guanyar usuaris únics,  gràcies a que twitter i facebook  van calents fa que es perdi una oportunitat única per aprofitar aquestes tecnologies i substituir rutines, i dinàmiques mecàniques ens els processos de creació dels productes informatius. Si hi ha eines (blocs, agregadors, rss, twitter, llibres de cares a més d’agències de premsa) que solucionen la immediatesa, perquè no dedicar temps a l’anàlisi?. O si més no a la construcció d’un relat propi. Tots els mitjans haurien de tenir la seva propia contextopedia, definir la seva identitat i presentar els seus treballadors. L’objectiu ja no seria: Ser el primer en publicar una informació. (Per això tenim aplicacions que automatitzen aquests processos) sinó construir un relat informatiu honest i intertextual que convidés a la reflexió. Ara tenir fans a twitter és noticia, Allegro ma non troppo.

¿Crisis en la nueva industria audiovisual?

El sector audiovisual, en España, aún no ha conseguido erigirse como sector estratégico, en comparación con el volumen de negocio que representa en otros países. Un sector enrocado en un mercado local que contempla la industria como sistema político de subvenciones. Y es que en la industria audiovisual como dice Manuel Castells: «Faltan imaginación, conocimiento y audacia».

Continue reading

Control-Xperience

Un nou aliat amb amics en comú amb qui comparteixo inquietuds m’ha convidat a participar en un projecte molt interessant. Un programa cultural: Harticultura que s’emetrà per Latelepuntcat (TDT + online). La meva proposta de col·laboració ha estat la reinterpretació a través del llenguatge vj del llibre de Versus, La Sociedad de Control, recomanat per una ombra ciberpunk exiliada al Carib. Per completar aquesta nova empresa he decidit que tant les imatges com la música utilitzada estigui registrada sota llicències creative commons o entregada al domini públic. Com el llibre escollit. Un experiment que vull que estigui disponible perquè tots el pugueu tornar  a interpretar (pistes d’audio i de video) i construir el vostre propi relat.