Hackers i indústria creativa

L‘ètica Hacker del treball Va més enllà de les distopies per la mutació del capitalisme. Més enllà d’una indústria que condemna als treballadors a gestionar la producció i intercanviar intangibles. Al considerar la ética hacker en este sentido, pasa a ser el nombre que designa una relación general, apasionada con el trabajo que se está desarrollando en el seno de nuestra era de la información. Desde esta perspectiva, la ética hacker es una nueva ética del trabajo que desafía la actitud que durante tanto tiempo nos ha tenido esclavizados, a saber, la ética protestante del trabajo. L’ètica hacker del treball suposa la gènesi d’un dels factors determinants en la concepció d’aquesta economia del talent en la indústria dels new media.

L’axioma de Hartley

Alguns autors com John Howkins postulen que «l’economia creativa» serà la predominant durant el S.XXI, aquella economia relacionada amb l’explotació de la propietat intelectual (copyright i patents). Una mutació de l’economia del coneixement que es presenta com una possible amenaça si es sustenta en un model basat en l’escassetat i no en l’abundància. Aquesta denominada economia creativa és la principal raó per la qual les indústries creatives de Hartley, desperten tant d’interés. Creativitat i economia en el marc de la indústria culturalThe idea of the creative industries seeks to describe the conceptual and practical convergence of the creative arts (individual talent) with cultural industries (mass scale), in the context of new media technologies (ICTs) within a new knowledge economy, for the use of newly interactive citizen-consumers. Hartley proposa un espai d’interacció amb un ciutadà-consumidor amb dos pulsions «fruit de la modernitat» : La llibertat i el comfort. Una alegoria per representar la convergència entre el concepte «primitiu» de cultura i les noves indústries «d’entreteniment massiu» (culturals). Una aproximació a la industria cultural com a part d’un sistema social que es configura a partir d’estructures complexes. La llibertat i el comfort (ciutadà-consumidor). Aquests conceptes també es poden sumar a un altre binomi : públic i privat. Enfontant les dues fòrmules elaborades amb les paraules clau proposades per Hartley: Ciutadà-llibertat-públic Vs. Consumidor- comfort – privat, queda pal·lesa la càrrega implícita que comporten les esferes cultura i indústria cultural. Alguns crítics amb part del llegat de l’escola de Frankfurt com el mateix Hartley expliquen que la radicalitat de les seves tesis envers la «massifiació» de la cultura, eren en realitat, crítiques al triomf del feixisme i la propagandització dels mitjans. Una reacció a un moment històric. Els productes culturals són suports, serveis o experiències amb una doble dimensió. Més enllà de ser un bé de consum contenen un llegat humà (creativitat) indivisible. Un joc de significats i significants.

Cultura produïda amb tecnologia (01)

En més d’una ocasió quan ens toca explicar de què tractava el festival coopcorp ens agrada subratllar la idea «d’acostar els processos creatius al públic». Acostar els processos creatius per mostrar com es genera la música electrònica o diferents accions audiovisuals digitals. Ensenyar l’ús que es donava a les màquines o quins eren els programes que s’utilitzaven per mesclar música i video en directe. No es buscava només trencar el mite. Sinó normalitzar una pràctica, que amb el temps es consolidaria, que girava entorn de la cultura generada amb ordinadors. Aquesta concepció democràtica i incorporada del desenvolupament tecnològic de l’art (Utilitzar màquines per generar productes creatius), no hauria estat possible sense la industrialització de la cultura. L’accés a la tecnologia, per l’abartiment del seu cost, és fruit de la producció massiva d’ordinadors per consumir els diferents productes de la indústria cultural com películes, videojocs, o diferents experiéncies interactives que es desenvolupen a través de la xarxa. Una indústria on cada cop més el consumidor es converteix en productor – però on per participar primer has d’acceptar les seves normes (comprar terminals d’accés aptes per a poder consumir o produir béns culturals): «Reducidos a material estadístico, los consumidores son distribuidos sobre el mapa geográfico de las oficinas de investigación de mercado, que ya no se diferencian prácticamente de las de propaganda, en grupos según ingresos, en campos rojos, verdes y azules.»

Houdini i la metamorfosis

Avui fa 137 anys del naixement de Harry Houdini, l’escapista de Budapest.  Un personatge misteriòs que va calar en la societat del S.XX. Google feia el seu petit homenatge a Houdini dedicant-li una il·lustració a la barra de busca. Un Houdini en l’era de l’anonimat, dels arxius interconectats, les accions remotes, l’estudi de les estructures de poder en la topologia de xarxes… «Uno de los escapes clásicos que se asocian con Houdini es La Metamorfosis, que tanto en la época como en el futuro inspiraría múltiples variantes». Julian Assagne ha estat un escapista amb intencions poc clares que ha aconseguit colpejar els sistemes democràtics i la societat del control des del costat més fosc de la xarxa: «Las habilidades de Houdini para liberarse de ataduras con cuerdas, cadenas con candados y otras situaciones complicadas encantaban al público». Harry Houdini Julian Assagne «Hizo un largo viaje por Europa cosechando grandes éxitos y aumentando así su propia leyenda (también se dijo que pudo haber aprovechado para ser espía enterándose de secretos rusos y alemanes). De esa época le viene el sobrenombre de Rey de las Esposas, que utilizaría durante largo tiempo.»

Mapas de interacciones

«La ciencia es aquello que entendemos lo suficiente como para explicárselo a un ordenador. El arte es todo lo demás». Donald Knuth. La creatividad en el marco de la industria cultural es lo que algunos definen como una prostituta que trabaja gratis. Manuel castells habla de «traspasar las fronteras del cerebro del individuo», de cruzar lo que separa el cerebro del entorno social. De «Procesos mentales relacionados con circuitos biológicos que son el detonante la interacción en el contexto social». La creatividad como un proceso mental. Sin embargo cuando contextualiza remarca:  «La creatividad no debe considerarse desde la perspectiva del sujeto, sino desde el trasfondo de los productos culturales en una sociedad determinada». La industria cultural condiciona la creatividad?